SIENA 16.07.2013

Siena és la segona ciutat en importancia a la Toscana després de Florencia. Però el seu tamany en relació a Florencia no es proporcional a la seva importancia com a ciutat. Això es veu a simple vista només de posar el peus a la Via dei Peregrini, que es el carrer per on passaven els peregrins que anaven a Santiago de Compostela i que des d'aquí s'unien a la Via Francígena, i que avui dia es el centre del comerç i les finances en aquesta ciutat. Abans hi passaven peregrins, avui hi passen els diners d'aquesta ciutat.

El banc Monte dei Paschi di Siena es un bon exemple. D'esser un banc regional es va convertir en un banc d'ambit italià, i no obstant això conserva la seva seu en un antic edifici situat en el bellmig del centre històric al Palazzo Salimbeni. Va ser fundat l'any 1472 pel llavors magistrat de la Ciutat-estat de Siena i és sense dubte el banc més antic de tot el món. Els senesos són molt orgullosos i tenen encara avui, una forta rivalitat amb els florentins, utilitzant alguns apelatius de caire despectiu, quan es refereixen a ells.

En Nicola, molt amablement, ha organitzat una visita "molt especial" per a mi, la meva familia i un grup d'amics molt propers. El guia d'aquesta visita és en Vinicio S., un senès amant i coneixedor de la seva ciutat, i que amb aquesta visita ens descobrirà alguns dels secrets i curiositats més destacables, i que ell coneix bé. És professor d'Antropologia de la Universitat de Siena i autor d'un llibre que s'anomena "Siena segreta", on explica i descriu els secrets d'una ciutat com aquesta, alguns dels quals ens els desvetllarà i explicarà ell mateix avui. No cal que digui que aquesta visita és un atuèntic luxe, i una ocasió única per a mirar aquesta ciutat amb "uns altres ulls".

A l'últim moment l'Aniol no ha volgut venir. Encara té clavades unes espines en el peu, de l'últim dia que va anar a la platja. L'Assumpció, molt encertadament, no l'ha volgut deixar sol, però com que la visita ja estava organitzada i en marxa, finalment he anat amb la Núria. Hem quedat amb en Nicola davant de la Sinagoga i d'allà marxem cap a Siena. El seu pare l'Augusto porta a la seva dona, una amiga i en Giovanni. Tots plegats i en Massimo ens hem de trobar en un lloc cèntric on començar la visita.

En una mica més d'una hora som a Siena. Caminem per la Via dei Peregrini i en Vinicio ens va aturant per fer-nos fixar en alguns detalls. La Núria ha quedat al càrrec de la Lola, la dona d'en Nicola que li anirà explicant coses en català.

Però no tardem en arribar al nostre objectiu principal que es el Duomo. No per admirar la seva arquitectura i el seu art, que val molt la pena, sino per a descobrir de la mà d'en Vinicio els detalls del paviment. Per primera vegada centro la meva mirada al terra i no al sostre.

Per a il.lustrar alguns dels mosaics que hi ha al terra, faré servir les fotos que hi ha en el wikipèdia(*),  que són d'alta resolució i estan molt ben fetes. En Vinicio ens fa fer un recorregut ordenat per la majoria dels mosaics i ens explica que aquest recorregut dibuixa un itinerari iniciàtic. I traça correspondencies entre aquest recorregut i altres tradicions demostrant la total coincidencia en l'esencia encara que les formes siguin diferents.
Només incorporaré les fotos d'alguns, la resta cadascú les pot veure en el link del Wikipedia (it).
La primera imatge és un text d'advertencia, que diu: CASTISSIMUM VIRGINIS TEMPLUM CASTE MEMENTO INGREDI i que podem traduir com "Recorda d'entrar castament en el temple castissim de la verge". Advertencia que té altres lectures, a més de la literal.

Ben bé a continuació es troba el conegut paviment sobre Hermes Trismegist, el savi egipci tres vegades gran, que s'ha identificat com el deu egipci Thot. Hermes transmet la seva saviesa a un home i una dona que pot ser siguin els dos aspectes d'una mateixa persona. Val la pena una detinguda observació d'aquest mosaic que compta amb molts detalls destacables.

Seguint en la part central de la nau hi trobem altres mosaics que reclament la nostra atenció. Un d'ells es l'anomenat "Alegoria del Coll de la Saviesa". La deesa de la Fortuna ha arribar a terra a bord d'un vaixell que podría haver naufragat, ja que té el seu màstil trencat. El peu esquerra encara el té en el vaixell, però el peu dret el té damunt una esfera. En la ma dreta sosté el corn de l'abundancia, i en la esquerra una vela, que no sembla que li hagi de servir més que de protecció dels metalls i joies que li tira el personatge que està damunt. Uns personatges dubten, i discuteixen sobre la conveniencia de fer el camí, un altre està assegut i sembla que està dominat per la mandra. Un altre que porta un bastó a la ma esquerra està decidit i determinat a fer aquest camí. Davant seu hi ha un altre personatge amb un barret vermell i que està clarament distanciat del grup. La seva mirada es altiva i decidida.  Els seus peus estan orientats un cap a davant i l'altre cap enrera. No es cap defecte del mosaic, sino que podria significar "aquell" camí que va cap una "altra direcció".

Al damunt d'ells, en el centre una dona que simbolitza la saviesa. A la seva esquerra un home aboca  joies i metalls al mar, i a la seva dreta un home que sosté un llibre li allarga una ma. 

A ningú pot escaparse-li l'important simbolisme que amaga aquest mosaic.

La roda de la Fortuna està formada per vuit columnes que estan assentades en el punt central sobre ella cuatre personatges. Tres d'ells que intenten sostenir-se en ella i un quart que ocupa un tro imperial. En els quatre angles del quadrat en el que està circumscrita la roda quatre personatges amb filacteries.

En els laterals de la nau 10 Sibil.les, cinc a cada costat, totes elles amb un ric simbolisme que no entraré a comentar per a no allargar-me i perquè o és l'objectiu d'aquest post analitzar simbolicament la riquesa d'aquest mosaic, sino solament apuntar alguns dels mosaics que hom pot veure en el Duomo de Siena.

Aquesta és una petita mostra de tot el s'hi pot veure en el paviment del duomo, però és suficient per a il.lustrar minimament aquesta visita i obrir els ulls al curiós que vulgui coneixer més.

A continuació varem visitar la Biblioteca Piccolomini i em vaig emocionar fortament. Com pot haver una biblioteca tan preciosa !!!

No cal dir que les explicacions del nostre amic Vinicio varen ser molt enriquidores i ens varen desvetllar coneixements que gairebé estaven oblidats.

Després de la visita al Duomo anem a dinar al restaurant Guidoriccio que en Vinicio ja havia reservat on varem poder compartir el bon menjar i la bona companyia.

Després de dinar fem una visita al Palazzo Pubblico per a apreciar uns frescos amb uns detalls interessants. I ja després sortim a la terrassa per a gaudir de les magnifiques panoràmiques que ens ofereix aquesta regió.

Abans de donar per acabada la visita a Siena el nostre amfitrió ens convida a un refrigeri en un lloc molt especial, l'Accademia dei Rozzi(**). A punt d'entrar no sé ben bé de que es tracta, i li demano a en Nicola el significat de la paraula "rozzo" que desconec. Ell em respon: "son las personas,... no sé como decirte,... los que se meten el dedo en la nariz y se tiran pedos", tot això per a referir-se a "una persona grollera".

Però en creuar la porta me n'adono deseguida que hi ha alguna ironía en el nom d'aquest club tan exclusiu i tan antic que va ser fundat cap a l'any 1531.

Ens ofereixen un refrigeri i donem per acabada la visita.

Dos vegades l'any les diferents contrades de la ciutat de Siena celebren el Palio. Una al mes de juliol i l'altra per la festa del ferragosto 15/16 d'agost. Els senesos es posen sota la senyera del seu barri i porten les seves diferencies a la Piazza del Campo on es celebren curses de cavalls on els genets no porten montura, sino que cavalquen a pel. No hi vaig poder assistir, tampoc era la meva intenció però m'ha semblat convenient recollir aquest fet en aquest blog.

(*) Il Pavimento del Duomo di Siena:
http://it.wikipedia.org/wiki/Pavimento_del_Duomo_di_Siena

(**) Accademia dei Rozzi

http://www.accademiadeirozzi.it/