Després d'esmorzar i com que el dia està ennuvolat hem decidit pujar al Campanile de Giotto. Les millors vistes de la Cupula de Brunelleschi es veuen des d'aquí, però al matí el sol ve de cara i es millor pujar a la tarda. Però a la tarda després d'estar tot el dia voltant estem cansats per a pujar els 414 graons que hi ha fins a dalt. Avui com que està ennuvolat no tindrem aquest problema amb el sol de cara per a fer fotos.
Alguns dels medallons originals que hi ha al voltant del campanile de Giotto.
La panoramica de la ciutat és també esplèndida.
Un cop abaix de nou, anem a visitar el museu Bargello, que ocupa un Palau impressionat i entre les seves coleccions destaquen el David de Donatello i el Mercuri de Giambologna.
La esglesia de la Santa Croce és una de les esglesies més important de Florencia, tant la bellesa de la seva façana com el seu interior ens demostren perquè és mereixedora d'aquesta importancia. Però a més és coneguda per ser un panteó de personalitats importants:
Michelangelo Buonarroti
Dante Alighieri
Nicola Machiavelo
Gioachino Rossini
Giovanni Battista Nicolini
Aquesta estàtua és precursora de la Estàtua de la Llibertat de Nova York. A simple vista es poden veure les enormes similituds. Mentre en la ma esquerra sosté una palma i una lira en la ma dreta sosté les restes d'una cadena que han estat trencades, volent significar la llibertat de la poesia i per extensió de l'art.
Visitem el claustre i encara que sigui senzill, sentim el silenci i la pau que es propi d'aquests espais.
I el museu amb les seves obres d'art sacre.
De tornada a l'apartament passem pel Mercato Nuovo on hi ha el famós "porcellino", i la Núria i l'Assumpció em demanen que els faci una foto. Els hi faig però jo em resisteixo a fer-me una foto amb un porc sanglar, per molt significatiu que sigui per a la ciutat de Florencia.
És l'hora que fa més calor, i tot i això decidim a visitar el Palau Pitti i els seus jardins Bóboli. Com que preferim passejar sense haver d'estar pendents de fixar la nostra vista en la curta distancia, sino de mirar cap a la distancia i el paisatge, comencem la nostra visita pels Jardins Bóboli. Potser el verd, la vegetació i l'aigua aminorin la nostra sensació de calor i xafogor.
Els Jardins bóboli estan situats en la pendent d'un turó i aquest desnivell està resolt amb escales que cal pujar. A mesura que pugem anem tenint una major i més bonica perspectiva del conjunt. I la ciutat cada cop queda més lluny. Tenim la sensació que hem deixat Florencia i que som en el camp, potser en un poblet toscà.
Ja de baixada visitem el Palau Pitti, però el temps ens apremia ja que a les 6h30 hem quedat amb en Nicola que ens ha de portar a un sopar tipicament toscà a la casa rural d'un bon amic seu, en Muzio, que ha preparat un sopar per unes 40 persones. Soparem sota un porxo asseguts al voltant d'una llarga taula.
El propietari de la casa es fa el seu propi embotit. I així l'Augusto només d'arribar s'ha posat a tallar llesques de salami, llonganissa i xoriç, que no té res a veure amb el nostre, tan el gust com la consistencia són diferents. Molt bons. Algú ha portat vi blanc de la zona de Pisotia i una ampolla de 3 litres d'spumante Ferrari, i això ha sigut una excusa suficient per a entrar en acció i començar a menjar.
Un amic "sardu" ha portat dos formatges "caperino" i un vi negre molt contundent que podria ben ser un "canonau". Un dels formatges rodó li han fet "una tapa", per a poder accedir al seu interior i extreure la pasta de formatge i poder-la untar en la Schiaciatta que ha portat en Nicola. El formatge té un gust molt fort i picant, d'un color marronós. Només apte pels molt formatgers com jo. L'Assumpció que també és molt atrevida amb el formatge només ha fet un tastet. I un altre tipus de formatge embotit en la bossa d'un estòmac d'ovella que ha quedat sec per fora i cremós per dins. El gust era també molt fort. Després d'haver menjat, algú m'ensenya que els cucs que han ajudat en la fermentació encara són vius i me n'ensenya un de molt petit. Ostres, de ben segur que m'he menjat més d'un d'aquests cucs. Bé ara no faré cap fàstic, doncs el formatge estava molt bo.
Mentrestant la cuina estava a vessar de menjar. Les taules de la cuina estàven plenes de menjar. La pasta fresca en bosses, l'aigua ja feia una estona que estava bullint, i una salsa feta a base de carn picada de "cinghiale" en un bol molt gran.
De cop tiren la pasta a l'aigua bullint i algú crida molt fort "a tavola, la pasta è pronto" i tothom obedient seu al seu lloc, a correcuita. Com que la pasta està feta "all'uovo" li fan uns spaghetti a l'Aniol expressament.
Després tot i estar molt tips arriba la carn, "alla braccia" ben feta, tendre i savorosa. I és quan apareix una gran ampolla de "brunello de Montalcino" un vi molt apreciat i car, que segurament ha portat un dels convidats que és elaborador d'aquest "caldo".
L'ambient i la companyonia hi és ben present. Passem una bona estona entre "bons amics" i ens sentim ben integrats i acompanyats. Passades la una de la nit tornem a Florencia en el cotxe de Nicola, que ens torna a deixar davant de la Sinagoga. Hem passat una vetllada inoblidable. Estem cansats, però contents i satisfets. Gràcies Muzio, gràcies amics, per la vostra acollida i per la vostra generositat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario