Ja fa quatre dies que som a la Toscana i encara no hem estrenat la nostra "Firenze Card" que ens permet accedir durant 72 hores a museus, esglesies, capelles, convents i pujar a torres i llocs en que cal pagar per entrar-hi. Ens ha costat 72 euros, els menors de 18 anys no paguen, així que ho volem aprofitar i no deixar escapar gaires coses. M'he fet una llista amb els llocs que vull veure abans de deixar Florencia.
Comencem per la Galleria della Accademia que està a tocar de l'apartament on estem. Començo a veure les avantatges d'aquesta targeta, que a més d'accedir gratis no haig de fer cues. Sembla una nimietat, però durant aquests quatre dies he vist com centenars, milers de persones feien cua al carrer per a entrar a l'Accademia, així que poca broma.
A l'interior, molts retaules de caire religiós i pintures de gran bellesa, però sobretot tothom hi va per a contemplar l'únic David de Michelangelo autèntic que hom pot veure a Florencia. El que hi ha a la Piazza della Signoria i al Piazzale Michelangelo, són còpies, però l'autèntic està a l'Accademia. comento que es potser la representació de l'home més ben proporcionada que s'hagi fet mai, però just acabo de dir això i l'Aniol observa que les mans són més grans del que seria normal per a una escultura d'aquestes dimensions. Uns minuts de silenci per a observar les mans i donar la raó a l'Aniol. Efectivament les mans són més grans del que correspondría.
Sortint de l'Accademia ens decidim a pujar a la Cupula de Brunelleschi, però ens trobem que cal fer una hora de cua. Després vaig poder comprovar que pujar i baixar per una escala estreta no resulta gens fàcil, i pujar per l'escala que supera la forta pendent de la corbatura de la cúpula requereix bona forma física. L'Aniol no ha volgut venir ja que el peu li fa molt de mal a causa de les espines i es queda a l'apartament. Com que l'apartament està al costat es queda tot sol, fins que tornem.
El gran interés que té pujar a la Cúpula (463 graons) no és solament poder contemplar la magnífica panoràmica de la ciutat que hi ha des de sota la seva llenterna, sinó també poder veure d'aprop els frescos que van pintar Giorgio Vassari i Federico Zuccaro. Llàstima que la llarga cua que espera darrera nostre ens empenyi a seguir sense poder aturar-nos massa temps.
Un cop a dalt ens oblidem rapidament el esforç que hem hagut de fer i el suor que ens deixat pel camí. Davant nostre "el campanile de Giotto", però també la Torre del Palazzo Vechio, i tota la resta de la ciutat, que ja comencem a reconeixer.
Un cop a baix entrem al Battistero, que es troba justament davant de la entrada principal del Duomo. De base octogonal, té tres entrades amb unes portes forjades amb uns alt-relleus realment espectaculars, que representen les virtuds i algunes de les principals escenes de la Biblia.
A l'interior, en la seva cupula, uns mosaics que representen d'una banda, escenes de l'antic testament i de la vida de Jesus, i per altra banda, un pantocràtor, i un judici final en que els homes són separats entre els premiats i els castigats. Es dificil mantenir el cap aixecat tanta estona per a poder abastar i contemplar els detalls de tot aquest conjunt, pero deixo aquí algunes fotos per a que es pugui veure i apreciar el que estic dient.
A quatre passes de la Piazza del Duomo, hi ha la Piazza della Signoria i el seu Palazzo Vecchio, on antigament hi vivien els Medici, i on avui dia, encara hi ha dependencies de l'ajuntament de Florencia. Aquest palau és certament un dels edificis més coneguts de Florencia i la seva visita és del tot recomenable. No descriuré tot el que allí hi varem poder veure, doncs sería llarg i potser una mica avorrit, a més hi ha moltes guies on ho explicarien millor que jo, però si que vull remarcar la sala dels mapes, on trobem un mapa de la peninsula ibèrica on el nom de la nostra ciutat està escrit en català, així "Girona". No sé dir-vos de quina data és aquest mapa, però és un mapa ben antic. Un cop allà pugem a la torre del Palazzo Vecchio, des d'n hi ha una bona vista no solament de la plaça, sinó de la cúpula, i el campanile de Giotto. Hem pujat una bona colla de graons, per arribar a dalt, i si tenim en compte que també hem pujat a la cúpula del Duomo, comencen a estar una mica cansats.
Un cop a baix, a la plaça ens deixem endur per l'instint i arribem gairebé sense adonar-nos al Ponte Vecchio. Passegem pels voltants del riu fins que ens decidim tornar a l'apartament per a descansar després d'un llarg dia ple de bellesa.
A Florencia fa molta calor, però també molta xafagor, així que agraïm molt l'aire acondicionat que trobem de tornada a l'apartament. Trobem a l'Aniol ben reconfortat. Una dutxa d'aigua freda, seure al sofà i beure una bona cervesa fresca, mentre recordem un dia ple de bones vibracions.
Sortint de l'Accademia ens decidim a pujar a la Cupula de Brunelleschi, però ens trobem que cal fer una hora de cua. Després vaig poder comprovar que pujar i baixar per una escala estreta no resulta gens fàcil, i pujar per l'escala que supera la forta pendent de la corbatura de la cúpula requereix bona forma física. L'Aniol no ha volgut venir ja que el peu li fa molt de mal a causa de les espines i es queda a l'apartament. Com que l'apartament està al costat es queda tot sol, fins que tornem.
El gran interés que té pujar a la Cúpula (463 graons) no és solament poder contemplar la magnífica panoràmica de la ciutat que hi ha des de sota la seva llenterna, sinó també poder veure d'aprop els frescos que van pintar Giorgio Vassari i Federico Zuccaro. Llàstima que la llarga cua que espera darrera nostre ens empenyi a seguir sense poder aturar-nos massa temps.
Un cop a dalt ens oblidem rapidament el esforç que hem hagut de fer i el suor que ens deixat pel camí. Davant nostre "el campanile de Giotto", però també la Torre del Palazzo Vechio, i tota la resta de la ciutat, que ja comencem a reconeixer.
Un cop a baix entrem al Battistero, que es troba justament davant de la entrada principal del Duomo. De base octogonal, té tres entrades amb unes portes forjades amb uns alt-relleus realment espectaculars, que representen les virtuds i algunes de les principals escenes de la Biblia.
A l'interior, en la seva cupula, uns mosaics que representen d'una banda, escenes de l'antic testament i de la vida de Jesus, i per altra banda, un pantocràtor, i un judici final en que els homes són separats entre els premiats i els castigats. Es dificil mantenir el cap aixecat tanta estona per a poder abastar i contemplar els detalls de tot aquest conjunt, pero deixo aquí algunes fotos per a que es pugui veure i apreciar el que estic dient.
A quatre passes de la Piazza del Duomo, hi ha la Piazza della Signoria i el seu Palazzo Vecchio, on antigament hi vivien els Medici, i on avui dia, encara hi ha dependencies de l'ajuntament de Florencia. Aquest palau és certament un dels edificis més coneguts de Florencia i la seva visita és del tot recomenable. No descriuré tot el que allí hi varem poder veure, doncs sería llarg i potser una mica avorrit, a més hi ha moltes guies on ho explicarien millor que jo, però si que vull remarcar la sala dels mapes, on trobem un mapa de la peninsula ibèrica on el nom de la nostra ciutat està escrit en català, així "Girona". No sé dir-vos de quina data és aquest mapa, però és un mapa ben antic. Un cop allà pugem a la torre del Palazzo Vecchio, des d'n hi ha una bona vista no solament de la plaça, sinó de la cúpula, i el campanile de Giotto. Hem pujat una bona colla de graons, per arribar a dalt, i si tenim en compte que també hem pujat a la cúpula del Duomo, comencen a estar una mica cansats.
Un cop a baix, a la plaça ens deixem endur per l'instint i arribem gairebé sense adonar-nos al Ponte Vecchio. Passegem pels voltants del riu fins que ens decidim tornar a l'apartament per a descansar després d'un llarg dia ple de bellesa.
A Florencia fa molta calor, però també molta xafagor, així que agraïm molt l'aire acondicionat que trobem de tornada a l'apartament. Trobem a l'Aniol ben reconfortat. Una dutxa d'aigua freda, seure al sofà i beure una bona cervesa fresca, mentre recordem un dia ple de bones vibracions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario