La Galleria degli Ufizzi és un dels museus més importants del món, i el més important de Florencia. No totes les obres importants que hi ha a Florencia están als Ufizzi, però la concentració d'obres d'art és tan gran i de tanta importancia que és difícil tenir prou capacitat com per a poder copsar tanta bellesa en tan poc espai.
Els Ufizzi están formats per dues galeries unides entre elles per una tercera. Aquests passadissos donen lloc a diferents sales com un tronc té diferents branques. A cada sala s'exposen obres d'art segons l'artista que les va composar.
Botticelli, Caravaggio, però també molts altres. Pintures, retaules, però també escultures. Personalment hi destacaria les pintures de
"El naixement de Venus" de Botticelli
"La primavera" de Botticelli
"La calumnia d'Apel.les" de Botticelli
"La medusa" de Caravaggio
"Baco" de Caravaggio
Arribo a un moment en que no solament la meva capacitat de veure i copsar tanta bellesa s'esgota i quedo saturat, sinó que fins i tot sento mal de cap, un petit maregi que em fa rodar el cap. Potser és la calor o qui sap, la xafagor, o la saturació,....
El que és cert és que la meva capacitat s'ha esgotat, ja no puc més i encara que ho hem vist gairebé tot, decidim plegar. Però ens trobem a unes noies de Madrid amb les que ens haviem fet unes fotos al capdemunt de la cúpula i quan els comento que ja no puc més i que plego. Em comenten que no ho faci que em queda la sala de Caravaggio, i que no me la puc perdre. Certament, hagués estat un error imperdonable no haver vist les obres de Caravaggio, tenint-les tan a prop. Recupero l'esma com puc i m'en vaig a veure les obres de Caravaggio. Va valer la pena. Sense dubte.
De nou al carrer, fa molta calor però agraeixo l'aire i poder respirar, podent mirar a coses insignificants, sense haver de fixar la meva mirada en alguna cosa important.
Decidim anar a la Casa de Dante, que no està lluny d'allà. Està en un edifici antic, que conserva la arquitectura original de la època. La visita no val la pena. Però deixo unes fotos sobre uns gràfics que sintetitzen la concepció de l'Infern, el Purgatori i el Paradís de Dante Alighieri. I potser aquests gràfics ajudin a algú a entendre millor "La divina comedia".
No volem tornar a l'apartament sense visitar la Capella Medici, que forma part de la esglesia de San Lorenzo. Per a accedir a la Capella cal entrar per una entrada especialment habilitada. Entrem i ens trobem amb uns baixos i unes arcades imponents però que no ens fan sospitar que pujant per les escales accedim a la imponent capella on hi ha les tombes medicees amb les escultures de Michelangelo que simbolitzen el dia i la nit; i l'alba i l'ocàs. Quan fem la visita estan fent obres i per això hi ha un gran andamiatge que impedeix veure la cupula de Buontalenti en tot el seu esplendor. Hem de pensar que aquesta cúpula es d'una gran bellesa i inspirada en la de Brunelleschi.
Al no comptar amb fotografies propies hi adjunto les fotografies que he trobat a internet (wikipedia.it)
Passegem pel "mercadillo" que hi ha a la Piazza San Lorenzo i ens recordem que el Palau Medici-Ricardi està allí, al costat, així que hi entrem i fem una visita. Hi ha una interessant exposició de escultura hiperrealista a més de visitar una exposició de marionetes i per descomptat les sales del palau que es poden visitar per fer-se una idea de la vida de la època. Cal dir que en aquesta ocasió és la Núria la que es fa càrrec de fer les fotos i ho ha molt bé. A continuació hi ha els resultats.
A la tarda ha caigut un important xàfec que ha fet que ens aixopluguessim a l'apartament. La pluja ha durat una bona estona i això ha trastocat els nostres plans de tornar a sortir. I ens quedem a l'apartament fent el mandrós.
En Nicola ens ha trucat per telefon i ens comenta que avui dijous cap a les 9h30 del vespre hi haurà un concert als jardins de la Sinagoga. La entrada és per a tothom i a més és gratuita. Ell, la seva dona i en Giovanni hi anirán així que si ens ve de gust ens podem veure allà. Em sembla una bona idea. Després de sopar, l'Assumpció i jo hi anirem, mentre que la Núria i l'aniol es queden a l'apartament. No els interessa gaire aquest tipus de concert i a més están cansats.
Per sopar una bona amanida, i uns mengem pasta i "un privilegiat" menja pizza. Així és el menjar a Florencia, ...
El concert ha tingut molt d'èxit. Els seients i les bancades están totes ocupades i molta gent s'ha hagut de conformar quedant-se drets. La Sara, que és la presidenta de la Comunitat Israelita de Florencia ha repartit uns pastissets entre la gent i ha estat en tot moment molt atenta al desenvolupament de l'esdeveniment. El rabí Yosef Levi ha atès a tots els membres de la comunitat. La nit ha quedat molt fresca i els músics s'han esforçat en treure tot l'art dels seus pulmons i els seus instruments.
Ha resultat que el repertori eren cançons sefardites i populars napolitanes, cantades en napolità i ja cap al final alguna càntiga antiga jueva en castellà. Un cantant amb la veu esquerdada, un guitarrista i un percusionista que també ens ha ofert la seva veu de baríton. Tot plegat ha estat un concert que hem gaudit molt.
Al final del concert en Giovanni ens ha volgut ensenyar la Sinagoga, tot i que ja la haviem visitat anteriorment. Ha estat per a ensenyar-nos orgullós el seu lloc en els bancs on ens ha ensenyat la petita placa amb el seu nom, i el calaix on guarda el tallit i els siddurs d'oracions. Ha estat un dia complet i molt agradable.
No volem tornar a l'apartament sense visitar la Capella Medici, que forma part de la esglesia de San Lorenzo. Per a accedir a la Capella cal entrar per una entrada especialment habilitada. Entrem i ens trobem amb uns baixos i unes arcades imponents però que no ens fan sospitar que pujant per les escales accedim a la imponent capella on hi ha les tombes medicees amb les escultures de Michelangelo que simbolitzen el dia i la nit; i l'alba i l'ocàs. Quan fem la visita estan fent obres i per això hi ha un gran andamiatge que impedeix veure la cupula de Buontalenti en tot el seu esplendor. Hem de pensar que aquesta cúpula es d'una gran bellesa i inspirada en la de Brunelleschi.
Al no comptar amb fotografies propies hi adjunto les fotografies que he trobat a internet (wikipedia.it)
Passegem pel "mercadillo" que hi ha a la Piazza San Lorenzo i ens recordem que el Palau Medici-Ricardi està allí, al costat, així que hi entrem i fem una visita. Hi ha una interessant exposició de escultura hiperrealista a més de visitar una exposició de marionetes i per descomptat les sales del palau que es poden visitar per fer-se una idea de la vida de la època. Cal dir que en aquesta ocasió és la Núria la que es fa càrrec de fer les fotos i ho ha molt bé. A continuació hi ha els resultats.
En Nicola ens ha trucat per telefon i ens comenta que avui dijous cap a les 9h30 del vespre hi haurà un concert als jardins de la Sinagoga. La entrada és per a tothom i a més és gratuita. Ell, la seva dona i en Giovanni hi anirán així que si ens ve de gust ens podem veure allà. Em sembla una bona idea. Després de sopar, l'Assumpció i jo hi anirem, mentre que la Núria i l'aniol es queden a l'apartament. No els interessa gaire aquest tipus de concert i a més están cansats.
Per sopar una bona amanida, i uns mengem pasta i "un privilegiat" menja pizza. Així és el menjar a Florencia, ...
El concert ha tingut molt d'èxit. Els seients i les bancades están totes ocupades i molta gent s'ha hagut de conformar quedant-se drets. La Sara, que és la presidenta de la Comunitat Israelita de Florencia ha repartit uns pastissets entre la gent i ha estat en tot moment molt atenta al desenvolupament de l'esdeveniment. El rabí Yosef Levi ha atès a tots els membres de la comunitat. La nit ha quedat molt fresca i els músics s'han esforçat en treure tot l'art dels seus pulmons i els seus instruments.
Ha resultat que el repertori eren cançons sefardites i populars napolitanes, cantades en napolità i ja cap al final alguna càntiga antiga jueva en castellà. Un cantant amb la veu esquerdada, un guitarrista i un percusionista que també ens ha ofert la seva veu de baríton. Tot plegat ha estat un concert que hem gaudit molt.
Al final del concert en Giovanni ens ha volgut ensenyar la Sinagoga, tot i que ja la haviem visitat anteriorment. Ha estat per a ensenyar-nos orgullós el seu lloc en els bancs on ens ha ensenyat la petita placa amb el seu nom, i el calaix on guarda el tallit i els siddurs d'oracions. Ha estat un dia complet i molt agradable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario