PISA 13.07.2013

Quan ens varem plantejar anar a la Toscana de Vacances, teniem dues alternatives: la primera era anar amb cotxe, i això es molt còmode, doncs pots portar més coses i tens més autonomia, pero son mil kilòmetres d'anada i mil kilometres més de tornada, i el conductor no té recanvi. A més el cost de la benzina i els peatges de la autopista, ens feia replantejar economicament aquesta opció. 

Un altre aspecte a tenir en compte era el problema i el cost de l'aparcament a Florencia. El centre històric de la ciutat té molt restringit el trànsit i aparcar lliurement és gairebé impossible. A més hi ha molt pocs aparcaments "de pagu" on puguis deixar el cotxe. Són cars i molt petits. Així que varem començar a mirar la segona opció que suposava anar en avió. Vàrem trobar quatre bitllets de Ryan Air per 49 euros anada i tornada. Una autèntica ganga que no podíem deixar escapar i no ens ho varem pensar gaire.

El problema era l'hora d'arribada a Pisa. Però ho varem solucionar rapidament. Ens quedariem a dormir a Pisa una nit i així a l'endemà podriem visitar la ciutat i ja cap a la tarda agafariem el tren fins a Firenze.

Haviem reservat un B&B a Pisa, a tocar de la estació de tren pensant en l'endemà. Agafem un taxi que ens porti fins allà i les nostres cinc maletes, però amb el retard ja era la una. No trobavem el B&B que va resultar estar en la mateixa escala d'un edifici. Després de trucar repetides vegades no ens varen obrir, tot i que escoltavem alguns sorolls en el seu interior i al tenir un numero de telefon, varem trucar però ja eren quarts de dues de la nit i nungú va respondre, tot i que anunciaven que tenien una recepció oberta les 24 hores. Aixi que com que passava el temps i no obria ningú la porta, vaig decidir buscar un altre B&B i vaig tenir la sort de trobar-ne un al girar la cantonada. Ufff quina sort!!!!, tenien una habitació lliure, però era de tres llits. Una dona gran amb aspecte i accent eslau, que estava a la recepció, ens va donar la opció: afegir un llit a la nostra habitació. Inmediatament hi vam estar d'acord. Eren les dues de la nit i haviem deixat a la Núria i l'Assumpcio amb les cinc maletes en el vestíbul d'un edifici que no tenía massa bon aspecte. La Valentina que és com es deia la recepcionista de nit va despertar als clients de l'habitació del costat. Era una parella que ocupava una habitació de tres llits, i mig endormiscats varen ajudar-nos a treure el llit i el matelàs de l'habitació per a traslladar-lo a l'habitació que havia d'esser la nostra. Ja només ens quedava anar a buscar a l'Assumpció i la Núria i portar les maletes. L'Aniol havia preferit acompanyar-me i era amb mi. Quan li vaig explicar aquest episodi al meu amic Nicola em va dir que hi havia una dita a Pisa que deia, que a la nit "Era preferible un mort estranger a casa que un familiar viu al carrer". Vaja em quedava més tranquil, perquè em vaig acollonir una mica. No tan per mi, sinó sobretot per l'Aniol, la Núria, i l'Assumpció. Però també em sentía satisfet per haver resolt una situació que hagués pogut ser complicada.

La forta emoció de l'arribada a Pisa i d'aquest episodi, afegint la calor i la forta xafagor que fa en aquestes terres, va fer que no poguessim dormir d'una tirada, ... però no haviem vingut aquí per descansar, sinó per a visitar aquesta regió tan bonica. Així que a les 9h del matí ja estavem amb els peus a terra, prenent una dutxa i a punt d'anar a esmorzar.

Al matí ens varem adonar que estàvem a tocar de la Piazza Vittorio Emanuele que marca l'inici del carrer principal i més comercial de Pisa. El Corso d'Italia està flanquejat de botigues i comerços de tota mena, fins arribar al Ponte di Mezzo que ens permet creuar el Riu Arno, el mateix que trobarem a Florencia.

A partir d'aquí el carrer continua seguint el mateix itinerari tot i que canvia de nom per anomenar-se Via Borgo Stretto potser perquè es fa més estret i el flanquegen voltes a un costat i un altre, i després Via Carducci. Passem pel costat de la Piazza Vettovaglie on cada día es fa un "mercadillo" i que mereix al menys un cop d'ull abans de seguir amb el nostre recorregut. Abans d'arribar a la Porta Lucca de les muralles, tombem a l'esquerra per arribar a la Piazza dei Miracoli on es concentra el Duomo di Pisa, el Battistero, el Camposanto i naturalment la Torre Pendente.

Arribem a la Piazza dei Miracoli i quedem fortament impressionats per la bellesa del conjunt. Estem a la regió on hi ha el bressol del renaixement, i es aquí on per diverses circumstancies es va produir el canvi que va fer que es deixés enrera l'epoca medieval i es volgués recuperar la cultura clàssica de Grècia i Roma. 

Agafem les entrades, doncs tot i que es molt aviat, ja comença a haver-hi molta gent i es un encert, ja que per a pujar a la Torre Inclinada et donen un torn que cal respectar i de no ser així et pots quedar sense pujar. Els nens, encara que menors de 18 anys paguen com un adult, i "entre pitus i flautes" les entrades ens costen 25 euros per cap. Cap broma, son 100 euros els quatre. Pujar la Torre de Pisa ja son 18 euros cadascún, Molt car, sí, és molt car, però penso que de tot plegat és el que va agradar més a L'aniol i la Núria, així que no ho podiem deixar correr.

El torn que ens han donat per a pujar a la Torre de Pisa es a les 13h30, aixi que aprofitem per començar a visitar els altres llocs. 

El Camposanto és un recinte quadrangular, que forma una galeria tot al voltant deixant al seu centre un espai de gespa que li dona un aspecte calmat i remarca encara més l'edifici, no solament per l'espai interior, sino pel fort constrast entre el verd de la gespa i el blanc del marbre. 

En la galeria alternen tombes al terra amb grups escultorics, i hi he volgut deixar constància gràfica d'algunes d'elles per haver-me cridat la meva atenció i excitat la meva curiositat.

Pero potser la peça principal de tot aquest conjunt siguin els frescos de "El judici universal" i "el triomf de la mort". Els detalls son molt significatius i la força i l'expressió dels personatges és verdaderament colpidora.

"El judici universal"

"el triomf de la mort"

Altres fescos reclament la meva atenció com es un crist creador que sosté un cosmos entre les seves mans, en el que hi ha representades les diferents esferes celestes.

I un altre en que hi ha representades escenes del treball quotidià dels constructors, que en aquella època treballaven en les catedrals i altres edificis religiosos o civils.

Seguint un ordre capriciós, però del que ara me n'adono que no és tant així, anem a visitar el Baptisteri. Inconcientment després del cimentiri (la mort) anem a visitar el baptisteri (començament de la vida). Suposo que a aquestes alçades hom ja té alguns esquemes bastant fixats.

De base circular a diferencia d'altres baptisteris que hem vist com el de Florencia, Siena o Lucca, es un edifici de gran bellesa. Situat just davant de l'entrada del Duomo vol significar "el profà" aquell que es troba davant "pro" de la manifestació "fanes". Està magnificament conservat i en perfectes condicions i la seva visita també ens ofereix una possibilitat de pujar fins a una balconada on podem apreciar també desde dalt la seva magnificiencia.

El Duomo es de fet l'edifici principal, i com que encara ens queda temps abans no arribi el nostre torn per a pujar a la torre inclinada, hi entrem.

El interior conté una especial harmonia de proporcions que anirem trobant al llarg de molts dels edificis que anirem visitant. 

Les portes ostenten fetes de bronze hi tenen representades amb altrelleus escenes bíbliques, que recorden passatges importants de la Biblia.

A l'interior tot és de marbre i això li dona una claror molt especial que queda matisada amb altres pedres de color més fosc.

Però el que reclama molt la meva atenció és el pulpit des d'on el oficiant adreçava els seus sermons als assitentes. La plataforma es sustenta sobre vuit columnes situades en cercle més una altra que ocupa el lloc central. Sota les columnes lleons que signifiquen la força. La columna central està formada per les tres gràcies i en el peu d'aquesta columna central les set ciencies que conjuntament formen la saviesa.

Però així com en la part més visible del conjunt les columnes són simples suports, en la part interior i només fixant-nos amb atgenció hi descobrim que les columnes estàn formades per personatges que tenen una significació no tan evident i més hermètica.
Fixem-nos en aquestes dues dones: una jove i una altra vella. Mentre la primera sosté un compàs en la seva ma dreta, la segona sosté també en la seva ma dreta una balança. Entre elles dues una aguila amb les ales obertes mira a la dona vella, mentre aquesta li torna la mirada. Mentrestant un home d'esquenes a elles sosté un llibre semiobert, l'home que hi ha al seu costat mira a les dues dones. Deixo aquí aquestes imatges per a que cadascú faci la seva propia interpretació, jo ja he fet la meva.

Segurament Pisa no sería la mateixa ciutat sense la seva torre inclinada. Aquesta inclinació es el resultat d'un problema amb el subsol, ja que als pocs fonaments que té la torre cal afegir que aquests fonaments estan assentats sobre una zona sorrenca i aquosa. Aquesta inclinació posava en perill aquest campanari tan emblemàtic i amb una solució de contrapesos es va aconseguir adreçar un 5º la torre i reforçar els fonaments més febles. Sembla ser que la torre inclinada de Pisa té la seva subsistencia asegurada almenys durant 200 anys més. Esperem i desitgem que sigui així, tot i que nosaltres no hi serem per a constatar-ho.

Al pujar les escales de la torre ens adonem que depenent de cap on gira l'escala, la inclinació ens empenta ca a una pared o una altra. Es una sensació molt estranya. Un cop a dalt gaudim d'unes panoràmiques extraordinàries que ens deixen muts.

La Torre inclinada de Pisa es molt fotografiada, la coneix tothom i sovint és objecte de bromes pels visitants i turistes que cada dia passen pel seu costat o fins i tot que pugen fins dalt de tot. Heus aquí una mostra d'algunes fotografies trobades a la xarxa.

N'hi ha moltes més d'imatges burlesques com aquestes, però em sembla que la mostra és suficient per a riure una estona.

De tornada al B&B per a recollir les nostres maletes que ens havien guardat passem per la Piazza dei Cavalieri, una plaça envoltada de palaus, esglésies i edificis nobles. Però no sembla despertar gaire interés entre els turistes que estan molt enfeinats visitant els monuments de la Piazza dei Miracoli i que a més molts d'ells desembarcats per algún dels molts autobusos turistics, passen de llarg sense ni tan sols posar-hi els peus. 

Hi ha pressa per a consumir rapidament una visita, una imatge que certifiqui el nostre pas per allí, ... i així deixar pas per a fer el mateix en qualsevol altre lloc.